Els doctors Carme Mombiedro i Bernat Escoda son diplomats en Osteopatia per la Facultat de Medicina de Pitie-Salpetriere (Paris) i son membres del Syndicat National des Medecins Osteopathes , i de la seccio col.legial de medicines complementaries del Col.legi Oficial de Metges d'Andorra

 L’osteopatia facilita la tasca dels mecanismes de conservació i autorreparació de l’organisme mitjançant la gestió i optimització del funcionament de l’aparell musculo esquelètic utilitzant bàsicament tècniques manuals.

L’osteopatia considera el cos humà com un tot en el qual tots els components ( ossos, teixits, nervis , vasos , etc. ) estan constant i estretament  relacionats.
Basada en el principi de que el cos forma una unitat estructural i funcional proposa que la malaltia altera aquesta unitat i que per assolir la curació necessitem reparar la funció per  facilitar l’actuació dels mecanismes d’autocuració del cos.
Enfoca l’atenció sobre el pacient i no sobre la malaltia, considerant l’individu de manera global fruit d’una herència genètica modelada per la historia personal (hàbits posturals, patrons de moviment , traumatismes i canvis psicoafectius).
L’examen clínic osteopàtic es diferencia del examen mèdic clàssic perquè, a més de l’interrogatori, l’exploració física i les proves complementaries, comprèn una exploració física postural estàtica i dinàmica global enfocada a detectar alteracions estructurals i funcionals de l’aparell musculoesquelètic que constitueixen la lesió osteopàtica o disfunció somàtica.

Abans de indicar un tractament s’ha de fer un diagnòstic, descartant patologies tributàries d’altres  tractaments com per exemple cirurgia o  quimioterapia entre d’altres. Això fa necessari que el terapeuta tingui la formació mèdica moderna i actualitzada que donen les Facultats de Medicina Universitàries.

Per el tractament d’aquestes disfuncions s’utilitzen diferents tècniques manuals, com ara les de tractament de teixits tous, les de tractament muscular ( estirament, escurçament, pressió directe, etc.) i les de mobilització articular ( directes, indirectes, etc.), alguna d’elles coneguda popularment com “fer petar els ossos”. El tractament manual osteopàtic no solament no exclou sinó que sovint es combina amb altres tractaments mèdicoquirùrgics, com antiinflamatoris, sedants, fisioteràpia, immobilitzacions, etc., millorant-ne sovint l’eficàcia.

Podríem dir que les indicacions de l’osteopatia son tots aquells estats patològics on trobem una lesió osteopàtica. Les contraindicacions no ho son de l’osteopatia sinó de les diferents tècniques utilitzades, que s’han d’adaptar a cada cas i circumstància. En un pacient d’edat avançada, amb osteoporosi i problemes cervicals no farem una manipulació d’alta velocitat sinó un tractament muscular suau, i en una periartritis inflamatòria no farem un tractament muscular directe sinó una tècnica dolça de teixits tous.

Una de les característiques d’aquesta especialitat mèdica encara no reconeguda a Espanya ( però si a França, Regne Unit, Alemanya, etc.) es que el tractament no es limita a la part dolorosa, sinó que s’estén a la totalitat del aparell osteomuscular amb especial interès per les articulacions adjacents i  a distància. ( Tractar les cervicals en cas de lumbàlgia, el turmell en problemes de genoll, etc.) Això fa que a més de millorar directament el problema concret per el que el pacient consulta, tractem també si no la causa, sí el mecanisme que ha provocat o agreujat la lesió fins a fer-la simptomàtica.

En la pràctica pacients de totes les edats acudeixen al metge osteòpata majoritàriament per trastorns de l’aparell osteomuscular, ja siguin primaris o secundaris a traumatismes: dolors de la columna vertebral ( cervicàlgies, dorsàlgies, lumbàlgies ), dolors articulars dels membres superior i inferior ( canell, colze, espatlla, maluc, genoll, turmell, etc.), neuràlgies ( cervicobraquial, ciàtica, canal carpià, etc.). Generalment els tractaments s’han de repetir varies vegades a intervals de quinze dies a dos o tres mesos i la millora dels símptomes sol aparèixer des de la primera sessió, depenent de la intensitat i cronicitat de la lesió. Malauradament, un petit percentatge dels pacients no responen al tractament o no assoleixen les seves expectatives de curació. La majoria queden satisfets i gaudeixen a mig i llarg termini d’una millora del confort corporal per la millora del funcionament del sistema osteomuscular que es tradueix en un augment de la sensació de benestar i de la qualitat de vida.

Amb l’exploració osteopàtica es detecten algunes disfuncions somàtiques abans de que es manifestin clínicament en forma de dolor, i sovint podem tractar-les ràpidament i amb èxit, evitant la seva cronificació amb el seguit de compensacions que farien treballar en sobreesforç un organisme que no para mai de moure's, afavorint el desgast articular i l’aparició de l’artrosi.

Veiem doncs com aquesta medicina que té les seves arrels en els orígens de l’art de curar, ha travessat l’historia fins als nostres dies enriquint-se amb l’experiència i integrant-se en la medicina moderna del tercer mil·leni com un conjunt de tècniques no invasives que ens permeten prevenir i tractar patologies molt freqüents a la nostra societat d’una manera ecològica i sostenible.

 
Dr. Nandu Muñoz Bonet
Llicenciat en Medicina i Cirurgia
Diplomat en Osteopatia per l’Escola Francesa i la Facultat de Medicina de l’Universitat de Paris.
MEDIMEDIC – L’Escala – Girona
http://www.medimedic.com
medimedic@medimedic.com

MES INFORMACIO SOBRE L'OSTEOPATIA:
- Pagina web del Syndicat National des Medecins Osteopathes (en francès)
- Article molt complet a Wikipedia (en anglès)