website
website
website

Abstracts XXV Congrés

Pascual Olea F

No podem parlar d'estabilitat articular, sense fer la distinció entre estabilitat activa i estabilitat passiva de l'articulació.

L'estabilitat activa, ens vindrà donada pel sistema músculo-tendinós, que gràcies a la contracció sinèrgica de grups musculars agonistes i antagonistes i la seva perfecta sincronització provoquen el que podríem anomenar bloqueig dinàmic de l'articulació, ja que aquesta protecció es realitza d'una manera dinàmica en tot el recorregut articular gràcies a la sincronització de contraccions musculars que es posen en evidència com respostes propioceptives.

Per poder-se realitzar aquesta funció cal que es compleixin una sèrie de requisits i que tots ells funcionin a l'uníson, ja que la disfunció de qualsevol d'ells no permetrà que es protegeixi l'articulació. Els requisits seran: la força muscular, la velocitat de contracció muscular, la compensació de grups musculars agonistes i antagonistes i la propiocepció, bàsicament.

Quan pel motiu que sigui el sistema músculo-tendinós no ha estat capaç de donar la protecció adequada a l'articulació, serà el sistema càpsulo-lligamentós qui d'una manera passiva (encara que no és passiva totalment ja que a nivell del lligament els sensors propioceptius es posaran de manifest iniciant el que serà la resposta propioceptiva), s'estabilitzarà l'articulació.

El sistema càpsulo-lligamentós protegeix les articulacions davant de la mobilitat normal segons unes forces físiques que segueixen els paràmetres de l'organisme humà.

En el cas de l'esport en especial l'esquí, i concretament en l'articulació del genoll, aquests paràmetres han canviat considerablement pel fet de portar un equipament determinat, que fa augmentar considerablement les forces sobre l'articulació, rebent aquests lligaments unes forces de distracció superiors a les que estan preparades per suportar, traduint-se en una lesió lligamentosa, que anirà des del esquinç lleu o grau I, fins a la ruptura lligamentosa del lligament o lligaments que s'hagin posat de manifest, i poden ser afectades altres estructures produint lesions associades.

És evident que per a la pràctica de l'esquí, s'han de complir uns requisits mínims, que assegurin el perfecte funcionament del sistema músculo-tendinós com a principal responsable de l'estabilització activa de l'articulació, i el múscul no respondrà correctament si prèviament no s'ha escalfat, no s'ha estirat o està excessivament cansat, de manera que crec que amb un escalfament muscular, uns estiraments miotensius i algunes recomanacions generals, s'afavoriria la fisiologia muscular i en conseqüència compliria millor la seva funció estabilitzadora.