website
website
website

Esquí de competició

Prevenció de lesions en l'esqui de competició

La prevenció de les lesions en la practica esportiva ha d'esser una prioritat per tots el actors implicats: l'esportista, el seu entrenador, el seu entorn familiar, els dirigents de club i federatius...

Molts dels elements en joc no difereixen entre l'esqui alpí i la resta de practiques esportives, però si que es poden trobar especificitats pròpies a aquesta disciplina.

Molts progressos en termes de prevenció han estat impulsats per les observacions i estudis dels metges de pistes i traumatòlegs relacionats amb els esports d'hivern, es poden trobar articles mèdics des de principis del segle XX que parlen d'aspectes propis de les lesions d'esquí, tant dels tipus de lesions que s'hi produeixen, d'aspectes estadístics, com de propostes de mesures encaminades a fer que els esports de neu siguin mes segurs. Existeixen societats científiques que reuneixen els diferents professionals implicats en la seguretat i l'atenció medica als practicants d'esports d'hivern que impulsen mesures en aquest sentit.

Algunes idees que es desprenen dels darrers treballs epidemiològics referents al practicant d'esports d' hivern en general (no competició) serien:

  • per exemple la lesió actualment mes característica tant per la freqüència com per les conseqüències socioeconòmiqes que comporta, el trencament del lligament creuat anterior del genoll podria reduir la seva incidència amb una modificació de les taules de regulació de les fixacions d'esquí i amb un respecte escrupolós d'aquestes indicacions per part dels usuaris.
  • d'altra banda l'ús del casc permet reduir els traumatismes cranio-encefàlics en nombre i en gravetat però també la incidència global d'altres lesions en els infants.

Cal no oblidar que els esports d'hivern no es limiten a una activitat de lleure, com el seu nom indica son esports, com a tals representen un risc de lesió implícit, encara que realitzant aquesta activitat seguint unes pautes determinades es pot reduir aquest risc en gran mesura:

  • preparació física adequada prèvia
  • material adaptat
  • escalfament i estiraments
  • bona alimentació / hidratació
  • repòs suficient

Una de les funcions dels monitors d'esquí hauria de ser de transmetre aquesta idea i ensenyar a la practica aquest aspecte de l'esquí, paral·lelament les normes de conducta de l'usuari de les pistes d'esquí poden ser igualment ensenyades pels monitors.

D'altra banda mesures reglamentaries poden incidir en aspectes del medi on es desenvolupen els esports d'hivern (instal·lacions mecàniques, característiques de les pistes, informació a l'usuari...), sobre les característiques del material i equipaments utilitzats (normes de les fixacions, obligatorietat o homologació del casc...), sense oblidar la vigilància del compliment de les normes bàsiques de convivència en unes pistes d'esquí, sancionant, si cal, les conductes incíviques.

Aquestes mesures reglamentaries s'han de nodrir de les aportacions de les pròpies estacions, de la experiència dels professionals implicats en la seguretat dels esports d'hivern (pisters, metges ...), sense oblidar els propis usuaris representats per les associacions de consumidors.

Finalment totes les mesures anteriors han de ser difoses entre els practicants d'esports d'hivern, aquesta difusió s'ha de fer mitjançant campanyes publiques, directes en els mitjans de comunicació, a traves de les agencies de viatge, en el destí.