4.1.2.1.-Introducció.
El genoll és una articulació que es troba situada al punt d'unió
entre la cuixa musle i la cama. Comprèn l'articulació de la cama
amb la cuixa, com també totes les parts toves que l'envolten. Els seus
límits generalment admesos són: primer, per dalt, un pla horitzontal
pasant a dos dits per damunt de la base de la ròtula; segon, per sota,
un segon pla, igualment horitzontal, pasant per la tuberositat anterior de la
tíbia. Així compresa, l'altura del genoll és de 12 a 15
cm.
El genoll és una articulació de tipus troclear, amb una de les
seves articulacions en forma de politja, que relaciona la tíbia amb el
fèmur i aquest amb la ròtula.
L'articulació del genoll presenta dos graus de llibertat:
· El primer grau està representat pel moviment de flexo-extensió,
que és el possible en qualsevol articulació "autènticament"
troclear, com passa igual al colze.
· El segon grau està representat pels moviments de rotació,
que sols són possibles en flexió i que són factibles gràcies
a l'existència d'una troclear que estigui "modificada" i sigui
"incongruent" a la vegada.
-"modificada", ja que la seva cresta medial, formada per la cresta
medial posterior de la ròtula i el massís de les espines tibials,
és efectivament completa.
-"incongruent", ja que les seves superfícies articulars estan
mal encaixades, encara que de la interposició dels meniscos, que tenen
un paper d'elements d'adaptació.
Gràcies a una arquitectura complexa, però sòlidament
unida i lligada per una sistema capsulo-lligamentós i muscular, a la
vegada fort i perfeccionat, el genoll pot comportar-se com un conjunt funcional
i indisociable, sent tan "eficaç" com "vulnerable"
i això sense dubte per la mateixa raó:
-"eficaç", perquè "a priori" reuneix dos imperatius
contradictoris, com són l'estabilidad (condició indispensable
en totes les articulacions del membre inferior) i la movilitat (per la coexistència
de dos articulacions: femoro-rotuliana amb un grau de llibertat i femorotibial
amb dos graus)
-"vulnerable", perquè el component capsulo-lligamentós
es lesiona fàcilment.
4.1.2.2.-Anatomia.
4.1.2.2.1.-Les superfícies articulars.
· L'articulació femoro-rotuliana relaciona la tròclea
femoral amb la cara posterior de la ròtula.
· L'articulació femoro-tibial relaciona els còndils femorals
amb les glenoides tibials, encara que en gran part ho fa a través dels
meniscos.
· L'articulació peroneo-tibial superior relaciona les zones planes
articulars corresponents de l'extremitat superior del peroné i de la
tíbia.
*LA TRÒCLEA.
· La tròclea ocupa la part anterior de l'extremitat inferior del fèmur i és recorreguda centralment per un canal antero-posterior que la separa en dos vessants: aquest canal troclear es continua per darrera; la vessant externa i la interna són convexes en tots els sentits, recordant de perfil a dos espirals; les dos vessants es prolonguen cap endarrera pels còndils, sent l'externa més marcada que la interna.
*LA RÒTULA.
· La ròtula és un os parió,ja que en té un
d'homònim situat a l'altre costat del cos, i triangular, d'uns cinc cm
de diàmetre integrat a l'aparell extensor i situat entre el tendó
del quàdriceps i el tendó rotulià.
*ELS CÒNDILS.
· Els còndils ocupen la part baixa i posterior de l'extremitat
inferior del fèmur. El còndil extern i el còndil intern
que continuen a les vessants correspondents, són igualment convexos en
tots els sentits, sent similars, de perfil, a dos espirals en les que els radis
respectius disminuissin de davant endarrera.
· El còndil extern es diferencia del còndil intern per
dos característiques essencials:
-una superfície més gran;
-una divergència global mitja cap endarrera en relació al pla
sagital.
Extrem inferior de fèmur (cara postero-externa)
*LES GLENOIDES.
· Les glenoides són i estan separades per l'espai interglenoideu:
la glenoides externa i la glenoides interna són còncaves transversalment,
sent la convexitat dels còndils corresponents; l'espai interglenoideu
adopta la forma d'un rellotge de sorra; les espines tibials externa i interna
delimiten les superfícies pre i retroespinals en què s'inserten
els meniscos i els lligaments encreuats.
· Les diferències de configuració són capitals en
la curvatura sagital:
-la glenoides externa és convexa de davant endarrera, això dóna
lloc a una divisió en dos vessants: una anterior i ascendent i una altra
posterior i descendent
-la glenoides interna és regularment còncava de davant endarrera.
· En suma, el còndil intern convex i la glenoides interna còncava
s'acomoden a un encaixament recíproc; pel contrari, l'oposició
de les dos superfícies convexes, del còndil extern i de la glenoides
externa, no poden acomodar-se a la congruència.
GE: Glenoides externa, GI: Glenoides interna, EIG: Espai interglenoideu
Part superior de la tíbia
*L'ARTICULACIÓ PERONEO-TIBIAL SUPERIOR.
· És una artròdia (articulació en què les
superfícies són planes) situada a sota la glenoides externa i
localitzada en el seu terç superior.
-La superfície tibial ocupa la cara posterior de la tuberositat tibial
externa: és ovalada i mira cap endarrera, cap enfora i cap a baix.
-La superfície peroneal, ocupa la vessant interna del cavallet que forma
la cara superior, i és ovalada mirant cap endavant, cap dins i cap a
dalt.
Articulació peroneo-tibial
*LA SINOVIAL.
· Després d'inserir-se a la unió de l'os-cartílag,
la sinovial es reflexa sobre els ossos i tapissa la cara profunda de la càpsula
formant un fons de sac més o menys profund al voltant de les extremitats
òssees:
-el fons de sac perifemoral es localitza sobretot a la part anterior i comunica
amb la bossa serosa subquadricipal amarrat a la seva zona alta (la bossa serosa
subquadricipal està a vegades separada parcialment o en la seva totalitat
dels fons de sac perifemoral per un repleguec sinovial) pel múscul crural.
-el fons de sac peritibial està més desenvolupat en les seves
porcions laterals: la interna és més profunda, podent arribar
a diferents mm; l'externa es pot comunicar amb l'articulació peroneo-tibial
per mitjà d'una bossa serosa situada sobre el tendó poplíteo.
· Estant unida pels costats a la cara perifèrica dels meniscs,
la sinovial es divideix en dos parts, una femoro-meniscal i una altra menisco-tibial
(el menisc interromp la sinovial però no està envoltat per ella.)
· Per darrera la sinovial s'invagina fins les formacions adiposes i contorneja
els dos lligaments encreuats.
Sinovial
4.1.2.2.2.-Els medis d'unió
La unió de les superfícies articulars es fa per mitjà del conjunt meniscal, capsulolligamentós, adipós i muscular.
*L'APARELL MENISCAL
El menisc extern té una configuració variable, però presenta
unes particularitats constants:
-té forma circular, quasi tancada
-la banya anterior és tant voluminosa com la banya posterior
-no té adherència contínua per culpa del tendó d'un
múscul
-s'hi inserten lligaments
El menisc intern té una configuració particular però constant:
-té forma semilunar oberta
-la banya anterior es diferencia de la posterior per la seva extensió
i per la seva grossor. La banya posterior és més doble i més
extensa.
-té adherència contínua
-s'hi inserten lligaments
Lligaments i meniscs
*L'APARELL CAPSULO-LLIGAMENTÓS
Articulació del genoll en flexió de 90º
Estan agrupades en un sistema central i un perifèric.
Sistema Central
Comporta una part lligamentosa essencial i una part òssea accessòria:
-Part Òssea, que està representada pel massís de les espines
tibials
,
-Part Lligamentosa:
*El lligament creuat anterior: és "fràgil".La inserció
anterior és tibial i la inserció externa és femoral. La
direcció es obliqua cap a dalt, enfora i enrera.
*El lligament creuat posterior: és "potent". La inserció
posterior és tibial, mentre que la inserció interna és
femoral. La direcció és obliqua cap a dalt, cap endins i cap endavant.
-Sinovial: envolta els lligaments creuats fent com un "manguito".
Sistema Perifèric
Ës un conjunt capsulo-lligamentós, extern i intern.
-Sistema perifèric extern: al terç mitjà s'hi troba el
lligament lateral extern anomenat llarg. La inserció alta es fa a la
tuberositat condílea externa, i la inserció baixa es fa a la cara
superior del cap del peroné.
-Sistema perifèric intern: al terç mitjà s'hi troba el
lligament lateral intern. La inserció alta es fa al còndil intern,
mentre que la inserció baixa, que és prima i desplegada en forma
de ventall, es fa a la cara interna de la tíbia.
*EL SISTEMA ADIPÓS
Es tracta del paquet adipós i de les seves prolongacions incorporades
amb la sinovial.
-El paquet adipós (PA) anterior és una massa que omple el buit
que hi ha entre la punta inferior de la ròtula i el tendó rotulià
(TR)
-Les prolongacions cel·lulo-grasses constitueixen uns replecs i el lligament
adipós. Els replecs són laterals i fan com de coixinet i el lligament
adipós (LA) és posterior i té una direcció obliqua
i cap a dalt.
-La sinovial recobreix aquesta voluminosa franja grassa i la separa de la cavitat
articular.
Parts del sistema adipós
*L'APARELL TENDINO-MUSCULAR
-Grup antero-superior.el quadríceps, ocupa gairebé la totalitat
de la longitud anterior del musle i que està inervat pel nervi crural,
és la peça mestra de l'aparell extensor. Té quatre parts:
el vast extern, el vast intern, el recte anterior, i el crural.
-Grup postero-inferior: el bessó extern i el bessó intern estan
directament relacionats amb el genoll, són simètrics i tenen origen
femoral.
-Grup postero-extern: La fascia lata i el bíceps femoral.La fascia lata
i el sartori constitueixen les dos tires d'una banda que tanca el tendó
rotulià. El bíceps femoral es relaciona amb els isquiotibials
en un pla comú, la terminació baixa s'inserta a la cara superior
del cap del peroné.
-Grup postero-intern: Es tracta de quatre músculs biarticulars, el semimembranós
i els de "pota de ganso" ( el sartori, el recte intern i el semi-tendinós
).
Músculs relacionats amb l'articulació