Conclusions

* * Sembla ser que, des de fa uns 15 anys, les lesions de genoll han augmentat, aquest tipus d'accident representa, amb el 34,2 % de les lesions, el primer risc traumàtic en esquí alpí, a l'estació d'esquí del Pas de la Casa-Grau Roig.

Uns estudis fets a França sobre les estacions d'esquí franceses, durant la temporada 99-00 i publicats al novembre de 2000 per l'organització Médecins de Montagne arriba a resultats semblants:

ELS ACCIDENTS D'ESQUÍ: CLAR PREDOMINI DE LA DISTENSIÓ DEL GENOLL .La distensió del genoll: la primera lesió en esquí alpí Un sobre dos accidents en esquí alpí té com a conseqüència una distensió, i més precisament, el 36% dels accidents tenen com a conseqüència una distensió de genoll. És el primer risc de lesió, lluny de les fractures (20% de les lesions), les contusions (14,4%) o els traumatismes craneals (2%). Des de fa uns 15 anys, el nivell de distensions de genoll, i particularment el nombre de lesions de la base central del genoll, que correspon a una ruptura de LCA, han augmentat considerablement. Aquesta lesió no va aparèixer amb aquesta freqüència fins a meitat dels anys 80 La ruptura del lligament creuat anterior : tipus de distenció més freqüentSegons les dades recollides per l'Association des Médecins de Montagne, en esquí alpí la ruptura del LCA representa un 12% de totes les lesions, unes 16.000 ruptures cada temporada.Els lligaments creuats són els lligaments situats al centre de l'articulació del genoll; ells asseguren una gran part de l'estabilitat d'aquesta articulació Médecins de Montagne

* * Aquest augment podria ser degut a una millora en el disseny i qualitat del calçat que ha fet que es passés de lesions de tíbia i peronné a les lesions de genoll, en estar la cama més protegida per una bota amb la canya més alta, més encoixinada per dins i més dura per fora.

Conclusió semblant van treure a França les organitzacions : Assurance Maladie (La CNAMTS - Sécurité Sociale), La CFES (Comité Français d'Education pour la Santé) i Médecins de Montagne, i ho podem trobar a l'article: Accidents de ski: attention aux entorses du genou. Éducation pour la santé, (Dossiers de presse, Paris, CNAMTS - CFES - Médecins de Montagne, novembre 2000), que diu:

Una lesió recent, en principi relacionada amb l'evolució de l'equipamentFins als anys 50/60, van ser les fractures de cama les lesions que van predominar. Eren a causa de l'absència de fixacions de securetat. Progressivament la patologia s'ha desplaçat cap amunt.Diversos factors contribueixen a fer que el genoll sigui més vulnerable:· El tipus de calçat: les botes d'esquí tenen una canya alta i rígida i condueixen el conjunt de forces de reacció cap a la part alta de la cama. Les botes limiten les rotacions a nivell del turmell i trasmeten més directament els moviments de l'esquí a nivell de l'articulació del genoll. Elles immobilitzen cada cop més el turmell, el qual ha perdut quasi tota possibilitat d'amortiment de l'esforç.· El manteniment mecànic de les pistes: la millora de la seva preparació i nivellament permeten als esquiadors de nivell mitjà esquiar a una velocitat que sovint controlen malament. Per contra, la longitud dels esquís ha disminuït aquests darrers anys. És aconsellable utilitzar els esquís el més curts possibles. En efecte, com més llarg és l'esquí, més grans són les forces trameses al genoll.Avui en dia, diversos factors són la causa de les distensions de genoll:· L'absència de preparació física abans de posar-se els esquís.· Les fixacions de l'esquí mal ajustades: el 50% d'elles estan ajustades fora norma.· La no atenció de l'esquiador que el porten a cometre faltes tècniques.Traducció del francès del Dossier de Presse, publicat al novembre de l'any 2000

El raonament sobre la millora del calçat també es pot trobar en un article més antic de TOUBEAU, C. Le pied du skieur . La pratique médicale, n.1, Paris, Ed. Masson, 12-01-85 , que diu:

El calçat de l'esquiador ha seguit la seva evolució, sobretot aquests darrers anys, a fi d'adaptar-se a les exigències d'aquest esport. La patologia que se'n deriva, també s'ha modificat.A LA RECERCA DEL CALÇAT IDEALS'exigeix del calçat de l'esquiador qualitats a vegades incompatibles: encara que els peus siguin llargs o amples, petits o estrets, les botes s'han d'adaptar a la forma del peu. A més, per evitar les roçadures han de ser confortables i encoixinades, éssent a la vegada suficientment rígides per a transmetre correctament als esquís forces de direcció considerables.TRES ELEMENTS HAN EVOLUCIONAT· L'altura de la canyaUna canya alta i flexible modela millor els relleus musculars de la cama i suprimeix la barra de recolzament que dóna una canya baixa i rígida.· La forma de la closcaDos sistemes tenen aquí preferència:En primer lloc la closca té moltes articulacions i sistemes mecànics que permeten un ajustament del turmell i del peu en totes direccions (flexió, inclinació lateral per compensar el varus o el valgus del genoll o del taló). El segon sistema és la closca simple, modelant cada cop millor el peu i en la qual les parets aporten els suports suficients al peu i al turmell.L'entrada del peu a la bota pot fer-se clàssicament per davant, o més recentment, per darrera.ELS SISTEMES DE COLLAMENT (DE PRESSIÓ)Es poden situar a diferents nivells (exemple fig. 1): són els cinyells situats mirant l'avant peu, els cables als plecs de flexió per evitar l'alçament del taló o els ganxos al capdamunt de la canya, aquests es poden desfer per a poder caminar. PER MILLOR PROTEGIRLes closques gruixudes són més eficaces que les lleugeres. Passa el mateix amb les sabatilles i, si la sabata és massa ajustada, pot fer-te una ferida, o pots tenir problemes circulatoris." És doncs difícil de realitzar i fabricar un calçat ideal, però gràcies als mitjans tècnics posats en pràctica pels fabricants, es va aproximant cap a un calçat confortable, fàcil de posar i treure, mantenint el peu sense friccions".EL GENOLL: RESCAT DEL PEU !UN DESPLAÇAMENT DE LA TRAUMATOLOGIALa importància de les modificacions aportades a la fabricació del calçat amb la intenció de millorar a la vegada la tècnica i el confort de l'esquiador, explica el progrés observat sobre les lesions del peu. (fig.2) " Ja no hi ha pràcticament distensions de turmell, ni fractures tibio-tarsianes ni del cap de la tíbia, ni ruptures del tendó d'Aquil·les, ni luxacions dels tendons peronians o luxacions tibio-tarsianes"Però en contrapartida, estant la sensibilitat receptiva del peu molt disminuïda, la traumatologia s'interessa ara, en primer lloc, pel genoll,( la funció rotatòria del qual està sotmesa a una dura prova) i comporta lesions greus dels lligaments creuats i laterals.Es nota també una disminució de les lesions observades a la part superior de la canya, en particular al peronné, gràcies la la vora de la canya i el seu encoixinament. El folre de la canya fa més rares les lesions del tendó d'Aquil·les.LA NECESSITAT D'UNA PREVENCIÓSi la millora important observada en la fabricació del calçat ha portat la disminució clara de la patologia del turmell i del peu, això no tranquil·liza per contra la traumatologia del genoll, en augment constant.És indispensable doncs millorar la preparació física de l'esquiador. Per això, s'aconsella aplicar als rotatius del genoll una reeducació pròpia ben adaptada, si es vol reemplaçar eficaçment l'absencia d'alarma que representa l'agressió del peu quan el calçat era més baix i més flexible.No s'ha d'oblidar la reeducació del turmell i del peu, si no es vol que es multipliquin els accidents deguts a l'esquí, seguits d'una atrofia anormal de la musculatura que no necessitava la bota de canya alta.Traducció de l'article "Le pied du skieur"

* * Darrerement sembla haver-se estabilitzat el % de lesions de genoll, pot ser degut a una conscienciació per part dels esquiadors que cada vegada surten més ben preparats, controlen millor la velocitat i també sobretot als avenços en la regulació de les fixacions.

Al "Dossier de presse" de Médecins de Montagne també podem trobar referències a les fixacions en relació amb les lesions de genoll:

CONTROLAR L'AJUSTAMENT DE LES FIXACIONS DE L'ESQUÍ PER TAL DE PROTEGIR ELS GENOLLSEn un principi, les fixacions tenien per objectiu protegir la cama del risc de fractura. Els resultats han estat concluents ja que aquest tipus de lesió ha disminuït espectacularment.Però les fixacions modernes no protegeixen el genoll ja que elles no presenten possibilitat de soltar-se en tots els eixos ( avant, enrera i sobre els costats).A més, per a una bona eficàcia, la fixació ha de ser revisada i regulada segons uns paràmetres simples: el pes i el sexe de l'esquiador, el seu nivell de competència i la seva condició física de base.Riscos lligats a un inadequat ajustament de les fixacionsLes noves fixacions i la seva qualitat d'ajustament són la cause de moltes de les distencions de genoll.Un mal ajustament de les fixacions pot comportar:· Un risc d'accident per haver-se soltat de manera sobtada l'esquí si l'ajustament és molt fluix. Aleshores les caigudes són freqüents.· Un risc de lesió en cas de caiguda i no haver-se soltat l'esquí si l'ajustament és massa fort. El fet de no soltar-se l'esquí és el principal responsable de les distensions de genoll. Una enquesta feta l'any 1998, per l'organització Médecins de Montagne en col·laboració amb la marca de material d'esquí "Salomon" va mostrar que el 82% dels esquiadors ferits amb una distensió de genoll no se'ls va soltar l'esquí en la caiguda.Traducció del francès del Dossier de Presse, publicat al novembre de l'any 2000

** Sembla ser que les dones són més vulnerables a patir una distensió de genoll. La proporció que es desprèn dels grafics sobre l'estació d'esquí del Pas de la Casa-Grau Roig és de 1,5 dones per a cada home lesionat.

A les "Journées Réseau Ski" celebrades a Paris els dies 1,2 i 3 de novembre de l'any 2000, es van donar dades sobre l'esquí alpí a França, i són semblants a les abans esmentades de l'estació "Pas-Grau":

L'esquí en xifres· Més de 5 milions de francesos practiquen l'esquí cada any· 55 milions de dies esquiats entre tots· 135.000 accidents en espots d'hivern per any· La incidència del risc està establerta en 2,45 / 1000esquiadors / dia· Les distencions de genoll representen més d'un terç (36%) de les lesions· Quasi una de cada dos lesions correspon a una ruptura de LCA, lesió particularment greu. S'ha constatat que les ruptures del LCA representen un 20% del total de lesions de la dona, contra el 9,2% de l'home.· Quantitativament es compten 2 dones ferides per cada home, quan el compte d'esquiadors a peu de pistes mostra un repartiment de 35% de dones esquiadores i 65% d'homes esquiadors.· La ruptura apareix sovint a continuació d'un moviment de torsió lent o bé després de caigudes anodines (baixar d'un telecadira o manca de tècnica), sobretot en debutants. Médecins de Montagne - 1999/2000 (Traducció del francès)

* * El fet de que les dones siguin més vulnerables potser sigui perquè per general la dona és més sedentària i menys esportista que l'home o també podria ser per motius d'anatomia, ja que sovint les dones semblen tenir un pitjor rendiment de força muscular a les cuixes, i és aquesta musculatura la que fa de protecció del genoll, per tant seria important tenir harmonia entre la musculatura del moviment: quadríceps (situats al davant de la cuixa) i els músculs anomenats de control ( isquiotibials, situats a la part posterior de la cuixa).

En aquestes jornades també es van recollir com a causes de la major afectació de dones que d'homes les següents:

Les dones són més vulnerables a les distencions per diferents motius:· Motius anatòmics : la forma del genoll en X (genu valgum) i l'hiperlaxitud dels lligaments més freqüents en la dona són factors de risc reconegut.· Motius relacionats amb la condició física : menys esportistes que els homes en general, la protecció muscular dels seus genolls és menys eficaç.Médecins de Montagne - 1999/2000 (Traducció del francès)

** Si es té en compte els grups d'edat la proporció sembla augmentar en les dones, i els grups d'edat al voltant dels 25 anys n'estan particularment afectats, en una proporció de quasi 2 dones per cada home esquiador lesionat.

A França, l'estudi esmentat anteriorment va trobar que les dones de 25 anys estaven 3 vegades més exposades que els homes a patir una lesió de LCA. Les conclusions també les podem llegir a la traducció de l'article següent de BARNIAUDY, C. Accidents de ski: le genou de la femme particulièrement menacé, Éducation pour la santé, Dossiers de presse, Paris, Médecins de Montagne, novembre 2000, que diu:

ACCIDENTS D'ESQUÍ: EL GENOLL DE LA DONA PARTICULARMENT AMENAÇAT En esports d'hivern, més d'una de cada quatre dones ferides és víctima d'una distensió greu de genoll. El problema preocupa els Metges de Muntanya que fan algunes recomanacions per a la prevenció d'aquests accidents d'esquí.L'associació "Médecins de Montagne" ha constituït una eficaç xarxa d'observació dels riscos s'esquí. En aquesta xarxa hi participen 70 dels seus membres repartits en 52 estacions. Durant l'hivern 98-99 prop de 30.000 accidents van ser analitzats.Set milions i mig de persones practiquen cada any un esport d'hivern, i el risc d'accidents és estable des de fa una desena d'anys: 2,5 accidents sobre 1.000 jornades d'esquí. Els metges d'estació visiten més de 135.000 ferits per any; solament el 4,2% ( o sigui 5.670 pacients) són hospitalitzats immediatament. L'accident més freqüent, amb un 21.4% de ferits és la distensió de genoll i s'ha observat un augment de la ruptura del lligament creuat anterior (LCA) a partir dels 13 anys en la dona i a partir dels 17 anys en l'home. A partir dels 25 anys, les ruptures de LCA amenacen més sovint les dones: el 22,8% del total de ferits són dones contra el 13,6% d'homes.Els Metges de Muntanya van calcular que 16.000 ruptures (xifra de la temporada) representen 820.000 dies de baixa laboral i una suma, tenint en compte les cures mèdiques, quirúrgiques i de rehabilitació d'uns 3.700 milions de francs.L'explicació de la major part de lesions de genoll és simple: les fixacions dels esquís estan dissenyades per a protegir la cama però no el genoll; la ruptura ve ja sigui a causa d'un moviment de torçament lent en els debutants o bé ja sigui perquè la fixació no es desfà en tots els eixos necessaris

.LES RECOMANACIONSEls Metges de Muntanya demanen una revisió "a la baixa" de les normes d'ajustament de les fixacions. Ells recomanen en particular a les dones de més de 25 anys, sobretot si són debutants, de baixar 2 graduacions sobre l'ajustament ISO. Però fan constar també, que les normes d'ajustament no són sempre conegudes ja que només un 61% de les fixacions estan ben ajustades.Ells donen també consells particularment a les dones:· Preparació física específica per evitar la relaxació muscular.· Vigilància constant, sobretot quan es considera que no hi ha perill: baixant a poca velocitat, en l'aturada, en bones condicions meteorològiques, a la sortida del telecadira…· No esquiar relaxant la pressió de la cama sobre la llengüeta anterior de la bota i evitar que el pes del cos quedi endarrera.· Privilegiar les botes de canya baixa amb poca inclinació anterior.· Agafar-se alguns minuts de repòs en el moment de notar-se els primers dolors musculars sobre la part anterior de les cuixes.· Afavorir la recuperació muscular dels quadríceps amb estiraments i una bona hidratació, descalçar-se amb el genoll flexionat empenyent amb les mans la part anterior del calçat.· En cas de desequilibris endarrera, privilegiar la caiguda lateral.· En cas de relliscades laterals no intentar adreçar-se de cantell, amb el genoll flexionat.Amb totes aquestes recomanacions, tingueu un bon esport d'hivern! B.C.E-mail: info@mdem.orgInternet: www.mdem.org

També van veure que una part d'aquestes lesions estaven relacionades amb el mal ajustament de les fixacions. El bon funcionament de les fixacions exigeix el respecte de les normes.

Al juliol de l'any 2000 l'AFNOR, Comissió per a la normalització, (composada per: professionals de l'esquí, metges, marques de material d'esquí, la Federació francesa d'esquí, Médecins de Montagne, representants de moltes institucions relacionades amb l'esquí),va publicar una directiva nova: la norma FD S 52-748 sobre l'ajustament de les fixacions. Aquesta nova norma té en compte els paràmetres indispensables per a l'ajustament de les fixacions: el pes, la talla del peu, el tipus d'esquiador, i per descomptat el sexe de l'esquiador.

Segons el sexe de l'esquiador, dos taules d'ajustament es van proposar a tots els professionals de l'esquí:

En ser els que efectuen l'ajustament de les fixacions, els professionals de l'esquí (llogadors i venedors de material) són en primer lloc els més afectats per aquesta norma. Tenint en compte el tipus d'esquiador (condició física i nivell d'esquí) l'ajustament de les fixacions dels esquís s'ha de fer individualitzat per a cada persona que els hagi d'utilitzar.

La tasca d'aquests professionals no es limita només a l'ajustament de les fixacions, ells són també responsables de la qualitat del material proposat. A França la Federació Professional d'empreses d'esport i lleure va instaurar unes normes de lloguer de material per tal de millorar la qualitat del servei tenint en compte la seguretat. Aquestes normes es van decidir fixant-se en:
- El temps durant el qual es pot oferir un material (esquís, snowboards, fixacions i botes) en bones condicions de qualitat. Temps de vida del material.
- Oferir cascos de lloguer als infants i la seva durada de vida.
I sobretot:
- El muntatge i l'ajustament correcte de les fixacions.

Així a França les botigues de lloguer o de venda que respecten aquesta norma es poden identificar amb un logotip

* * La prevenció sembla ser el millor remei per evitar les distensions de genoll en la pràctica de l'esquí.

Donat que l'equipament actual més modern no té massa cura del genoll penso que una manera de disminuir aquests accidents seria fer una bona prevenció que podria consistir en:
· Mantenir una bona forma física i una bona higiene de vida.
· Controlar i tenir cura del material i sobretot de l'ajustament de les fixacions.
· Fer campanya de prevenció a les estacions d'esquí i als mitjans de comunicació.

MANTENIR UNA BONA FORMA FÍSICA I UNA BONA HIGIENE DE VIDA.

La pràctica esportiva és una de les millors armes per a evitar els accidents d'esquí. El múscul és l'únic element que permet protegir el lligament, preparar-se voldria dir doncs, millorar la condició i les capacitats de reacció d'aquests músculs.
Algunes activitats que ara proposo, estan recomanades per a arribar en forma a la muntanya i esquiar amb seguretat: algunes permeten de muscular les cuixes, d'altres de fer treballar la seva memòria topogràfica, d'altres de desenvolupar el sentit de l'equilibri.

1) Muscular-se per a preparar el cos a l'esforç
Per a tothom i en particular per a les dones, és necessari reforçar els músculs de les cuixes que protegeixen el genoll. Aleshores des del mes de novembre, els futurs esquiadors haurien d'adoptar al menys una de les resolucions següents:

- Oblidar el cotxe i anar a peu: caminar una hora cada dia és molt recomanable per la musculatura de les cuixes.

- Oblidar els ascensors i pujar i baixar escales: aquesta activitat a més de muscular les cuixes permet millorar el domini de tot el cos.

- Fer natació: aquest esport reforça el conjunt de músculs del cos. Per a una millor musculació de les cuixes s'aconsella nedar amb aletes.

- Practicar petits exercicis de gimnàstica quotidiana: aquests exercicis són exel·lents per a desenvolupar la ressistència a la fatiga.
- Córrer per a mantenir la ressistència: 40 minuts de jogging, de 2 a 3 cops per setmana són recomanables per a muscular-se, però també per a desenvolupar les capacitats respiratòries.

2) Estar atent, vigilant i fer treballar la memòria topogràfica

La pràctica del ciclisme (amb casc) és ideal: molt complet, muscula les cames però la velocitat, semblant a la de l'esquí permet igualment mantenir les capacitats de control i de vigilància.
La pràctica del ciclisme és també recomanable per a preparar la memòria topogràfica, ja que cal rememorar sens parar els perills d'una pista, com a la muntanya. Aquell que es recorda dels perills d'una pista té menys risc de caure.

3) Domini i desenvolupament del sentit de l'equilibri

La dansa, el tampolí i la gimnàstica són esports recomanats per a mantenir el sentit de l'equilibri.

Alguns exercicis recomanats per a mantenir-se físicament

Exercici per a desenvolupar la ressistència a la fatiga

Coloqueu-vos amb l'espatlla tocant a la paret, en posició "assegut", és a dir com si estiguessiu asseguts en una cadira durant uns 10 segons. Augmenteu aquest temps en 5 segons cada dia.

Exercici per a desenvolupar la força muscular i el sentit de l'equilibri

Seieu a la punta de la cadira, un peu tocant a terra, i l'altra cama estirada endavant.

Pugeu verticalment, lentament, fins a l'extenció completa del genoll, després baixeu poc a poc fins a recuperar la posició d'assegut inicial. Fer així 3 sèries de 5 exercicis, alternativament en cada cama.

Exercici per a fer treballar les cuixes, els genolls, els turmells i la coordinació.

Els peus junts, els genolls una mica flexionats, anar baixant poc a poc, fins uns 90º de flexió dels genolls, fent-los anar alternativament d'esquerra a dreta, després amb els peus ben plantats al terra, pujar i baixar una desena de vegades.

Exercici per estirar els adductors

Amb les cames obertes, baixeu lentament sobre la cuixa dreta flexionant el genoll fins a 90º; amb la cama dreta estirada, el cos dret, les mans als malucs. Manteniu-vos en aquesta posició 6 segons, pugeu i feu el mateix amb la cama esquerra, de manera simètrica. Feu dues sèries de 10 exercicis.

Exercici per l'equilibri

Feu una sèrie de petits salts laterals encadenats, peus junts i genolls tancats. Fer tres sèries de 10 salts.

Exercici per a muscular les cuixes

En posició de peu, amb les cames ben estirades i els peus junts. Deixeu caure una cama endavant, amortuguant la caiguda amb una flexió controlada del genoll, l'altra cama endarrera i el cos dret. Recuperar la posició inicial per la reextensió dinàmica del genoll flexionat.

Un cop al lloc de l'esquiada, adoptar una higiene de vida adaptada a la muntanya

Cal ajudar el nostre organisme a habituar-se al canvi d'aire sobtat, a l'altitud i a l'esforç físic intens.
Heus aquí alguns consells per a mantenir-se en forma a les pistes:

1) Alimentar-se bé ja que el fred i l'esforç físic comporten una pèrdua de calories:

· No aneu a les pistes amb l'estómac buit: preneu un esmorzar sòlid. L'aire pur, el fred i l' esforç físic augmenten les necessitats nutricionals.

· No us salteu cap menjada; al contrari mengeu sobretot sucres lents: pasta, arròs, pa, fruits secs…

2) Beure molta aigua ja que l'aire pur de la muntanya i l'esforç afavoreixen la deshidratació.

· Es recomana beure amb regularitat, durant l'esforç, en petits glops i a temperatura ambient, encara que no es tingui sensació de set.

· Eviteu les begudes alcohòliques que, encara que donin una sensació de calor (degut a l'augment del ritme cardíac), abaixen la temperatura del cos.

CONTROLAR I TENIR CURA DEL MATERIAL I SOBRETOT DE L'AJUSTAMENT DE LES FIXACIONS.

En ser els que efectuen l'ajustament de les fixacions, els professionals de l'esquí (llogadors i venedors de material) són en primer lloc els que estan més implicats en el correcte ajustament tenint en compte el tipus d'esquiador (condició física i nivell d'esquí) i en la qualitat del material que proposen. L'ajustament de les fixacions dels esquís s'ha de fer individualitzat per a cada persona que els hagi d'utilitzar.

La responsabilitat de cadascú està en la revisió de temporada.
Els esquiadors, sobretot aquells que són propietaris dels seus esquís, hauríen de fer revisar les seves fixacions per un especialista abans de cada estada a la neu i com a mínim un cop cada temporada.
També han de conèixer els element d'un bon ajustament (sexe, mesura, pes i tipus d'esquiador) a fi de poder insistir als professionals perquè utilitzin la normativa d'una manera sistemàtica.

Com comprovar el correcte ajustament de les fixacions

Cada esquiador pot verificar ell mateix que les seves fixacions estan ben ajustades gràcies a un test molt simple: "el clic-clac test": "Estant parat fer pivotar el peu cap a dins del genoll una mica flexionat; aquest sol moviment ha de ser suficient per a soltar l'obertura de les fixacions que s'ha de fer sense dolor però amb un esforç de rotació; no s'han d'obrir totes soles sense esforç".

FER CAMPANYA DE PREVENCIÓ A LES ESTACIONS D'ESQUÍ I ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

El fet d'adreçar-se al gran públic tindria com a principal objectiu el d'incitar als esquiadors a verificar l'ajustament correcte de les seves fixacions quan lloguessin o compressin el seu material i a respectar la normativa de les pistes de l'estació. I podria consistir en:

** Campanya televisada a partir de les vacances de Nadal
La campanya televisada podria tenir dues vessants:
Ensenyaria la importància de tenir les fixacions ben ajustades per a protegir els genolls i enviaria als esquiadors cap als professionals per a l'ajustament correcte.
També seria una campanya de prevenció dels accidents d'esquí amb l'objectiu d'incitar als adolescents i joves adults a aprendre a mesurar els riscos (velocitat, respecte de les normes…) i a modificar el seu comportament, si calia.

**Informació impresa a les estacions d'esquí
Uns cartells sobre la normativa d'ajustament explicant de manera pedagògica com determinar la posició de l'ajustament en funció dels sexe, mesura, pes, tipus d'esquiador…
Uns tríptics d'informació explicant les principals regles de conducta a adoptar sobre les pistes per a la seguretat pròpia de cada esquiador i per a la dels altres.

**Campanya de ràdio
Es podria fer un espot de ràdio recordant els consells de prudència a adoptar sobre les pistes i el cartell.

A França es va fer una campanya de prevenció d'accidents d'esquí i es va posar en marxa l'any 2000. Estava inclosa en el programa d'accidents d'esports i de lleure elaborada per L'Assurance Maladie (CNAMTS) i el CFES. Aquest programa feia també campanya sobre accidents relacionats amb patins en línea, monopatins i ciclisme.